Faves

Faves ,fabes, fabarum, fabbarum, fauols, favas, fabas, fabis, v. habas: Castellano «habas»

FABIS
-1268: Regulación de los diezmos de la diócesis de Valencia, "De canabo, lino, fabis, tramella, adacia, guixiis, ciceribus, fessolis, lentibus, atramuciis, pesolis, alquena, batafalua, avenaet cardemonio: detien decima, scilicet, decima pars in area, et de omnibus aliis seminibus" (HUICI, Col. diplom. Jaime I, II, doc. 941, p. 320) Miguel Gual.

FAVES
-1276: Inventario de las cosas del castillo de Castell. 2 "fanegues de faves". (ACA, Reg. 38, f. 26 v.) Miguel Gual.
-S. XIV: "Ffaves tendres". (OSSET, Libro de cocina, 161) Miguel Gual.
-1311: "que negun no gaus fer mercat a trer ni a vendre deguna guisa de blat, ni de faves, ni de negún leguns" (Ordenanzas de Perpiñán, ALART, Docts. Roussillon, 230) Miguel Gual.
-1313: Ordenanzas de Balaguer. "faues tenres". (CARRERAS CANDI, Ordinacions urbanes, XII, 522-523) Miguel Gual.
-1331: "Item lo dimarts (de Adviento), cols e faue per altre cuyna, e peix de maior, e nous per fruyta, e una çeba tot dia a taula". (SERRA VILARO, Llibre del coc, f. XXX v.) Miguel Gual.
-1331: Inventario de una nave. "quatre sachs de faves, qui no son de tot plens; ... un sach de ciurons; ... un sachet de lanties". (CAMPANY, Memorias histónicas, II, 194, doc. 128) Miguel Gual.
-1343: "... han portades e fetes portar viandes ... ço es pa, vi, civada, carn salada, oli e faves" ( PONS, Judios Mallorca, doc. 102) Alvaro Santamaría
-1381: La producción de faves en Huesca fue de 75 cahices. (BALAGUER-DURAN, Notes sobre relacions d'osca, 228) Miguel Gual.
-1383: "La deena habunda en diversitat de grans, aixi com de torment, ordi, mill, paniç, dachça, avena, spelta, tramella, faves, ciurons, lentilles, fesols, pèsols, tremuços, aroç, alquena, adçerquo, roja, pastell, comí, batafalua; alquaraulla". (EIXIMENIS, Regiment", 12) Miguel Gual.
-1443: "3,5 "migeres de faves", se venden en 2 florines la migera. (ALTISENT, Granges Poblet, 149) Miguel Gual.
-1466: “Sia pres celiendre sech, e alquarabia y batafaluga e regalicia, e faues panesques torades: e sia tot molt e mernut” (receta contra la tos) ... "“pren such de cilandre” ... "“such de celindre". MOLINE, “Receptari”, 410, 427, 435)
-1484:Voz Faues : "Faues, la amina abona 7 dineros de lezda y la carga 3 de peaje (artículo 132). Castellano «habas». En el Inv. del castillo de Castell figuran 2 «fanegues de faices» (ACA, Reg. 38, fol. 26 v., agosto 1276). Véanse: Dic. Aguiló y DCVB., voz fava; Dic. Corominas, voz haba". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 21)

FAVAS
-1385: "Compri una barcella de favas ... a raho de XXVI sous la cortera. ... IIII sous IIII ds.". (PASCUAL, Partidas nave mallorquina, 300) Alvaro Santamaría
-1394: "Carga de millo, de favas o de quoalquiere otro pan o civera, que devia pagar de entrada I morlan, que pague agora quatro dineros de carlines prietos". (A.G.N., Arancel de San Juan) A. Martín Duque.
-1445-1448: "Las cosas que toda buena fortaleza deve tener son las siguientes: puente levadiza e rastrilleras en torrno de las torres, e murallas en que aya esquilas o cascabeles, … pozo o algibe, forno, molino de viento o atahona, fragua, establos, mastines, ansares. … Debe así mesmo aver en toda buena fortalesa oficiales, ferramentas, artillerías, vituallas, armas ofensivas e defensivas. Es a saber: ... trigo, cevada, centeno, farina, pan, viscocho, garvanços, favas, arrós, arnejas, lantejas, gallinas, palomas, anades, azeite, miel, vino, vinagre, especias, sal, cera, sevo, ajos, cebollas, leña, carbón; lonbardas, truenos, serpentinas, culebrinas, espingardas, ballestas; almazén, lanças, dardos, paveses, celadas, casquetes, piedras de lombardas e truenos, plomo, estaño, molde para fazer pelotas de las culebrinas e serpentinas". (Diego Valera, Tratado de la Providencia contra Fortuna) Miguel Gual.
-1482: "que no les puede fallescer que comer, avnque (los del Reino de Granada) de trigo abundancia no tengan, averia han de mijo é panizo , é borona , é centeno , é y escandia y sayna, é fauas, é garuanços, lo qual todo en qualquier tierra se puede senbrar, maiormente donde ay abundancia de agua é yndustria para della se aprouechar" (PENNA, edic. Epistolas D. Valera, nº 18, p. 23a) Miguel Gual.

@ José Miguel Gual López.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Faues (IV, 146 y 157; VI, 59; XIII, 92; XXV, 156; XXIX, 119); fabe, fabarum, fabbarum (VII, 65; V, 65; III, 45; XII, 93); fáuols (XXIX, 120). Véase «fauafresa». Cast. «faba o haba» (leguminosa comestible, bien sólo la semilla o ésta con la vaina). Es rara nuestra forma «fáuols», que tal vez sea el cast. «habón» (en un inv. farmacéutico de 1373, figuran 2 libras de fauons, publ. Moliné, Especiería, 197). Tenemos documentadas faues tendres (Llibre del coc, fol. 32) y fauas uerdes y secas (peaje Daroca 1436, en Cortes R. Ar., fol. 12 v-b). Del lat. «faba».
Bibliografia. Asín, Glosario, núm. 227 («faba»). Dic. Corominas, v. «haba». Gual, Arancel lezdas, v. «faues». Dic. Aguiló y DCVB, v. «fava» Colmeiro, II, 246-247. Forestié, Bonis, v. «faua».

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2024-01-04.

Referencias documentales de «Faves»

Fichas de la voz «Faves», extraídas del archivo del profesor Gual